La meva llar [Manuel Bertran]
Lema: La dona forta
La meva llar
ets tu, la dona forta
que encén els meus sentits i em reconforta.
La meva llar
ets tu, l'esposa dòcil vora el mar.
Tens pensaments
d'una bellesa eterna,
oberts al goig que a tu i a mi ens governa.
Tens pensaments
que no mustiguen pluges, sols ni vents.
Ran del teu cor
m'arriben melodies
amb un vaivé trenat d'avemaries.
Ran del teu cor
la llum obre camins pel desconhort.
Amb pa del cel
—meravellosa xeixa!—
ens nodreixes, pastat per tu mateixa.
Amb pa del cel
i amb ta paraula pura, lleu, fidel.
Els tres infants
i jo, en ma petitesa,
reposem en ton nimbe de tendresa,
els quatre infants!
I els espills et contemplen, suplicants.
Veus en la nit,
sents en la nit, callada,
el bleix dels nostres filis i l'estelada.
Veus en la nit
com la son fila el somni amorosit.
I el teu amor
—oh llar!, oh Josefina,
harmonia de gràcia femenina! —,
el teu amor
m'ha fet tan ric, que he esdevingut sonor.