La nit ha caigut als carrers com la llosa més temuda. Anna K. s'arrecera en la poca escalfor que li poden oferir les parets. No va enlloc. Torna a posar-se a caminar, amb una fam que no té geografia. El portal de casa seva ha desaparegut del seu itinerari. El portal de casa seva és l'entrada a la casa dels horrors, que no ha de travessar per res del món; qualsevol altra cosa és millor que dur les passes vers el portal de casa seva. Puja pel carrer del Nord i sap que no va enlloc. Si, en algun moment, travessa la Gran Via, sap que, al lluny, en una cantonada, hi deu haver allò que tant l'horroritza; allò que, ara hores d'ara, ja no deu tenir solució. Mentrestant, els peus han d'agafar algun camí i, per damunt dels rectangles obscurs i brillants de les voreres, refà el camí conegut que duu a l'escola. Puja per Doctor Fleming i tomba a la dreta pel carrer Verdaguer. A la cantonada de l'escola, tomba carrer amunt. El seu cos, inhàbil, intenta perdre's per les raconades dels carrers. Tem les cantonades que li són estranyes. Tem els carrers de sempre, de tan coneguts.