La Pomerola. Primavera (fragment)
[II. Evocació de la infantesa]
—So fill d'esta masia,
era mon pare un pobre masover.
Vegí l'albor del dia
en la cambra de l'era,
fins on pujava lo sagrat llorer.
Serena, hermosa, amorosíssima era
la imatge de la Verge que hi havia!
A sos peus jo pregava cada dia
plegant les mans i desplegant lo cor.—
Aquí de nou en sos ulls blaus s'adolla
l'inestroncable plor
i per ses galtes brolla
fent plorar els pagesos de tristor.
—Prop d'eixa llar sempre com ara encesa
gronxà mon bres d'amor,
al so de les cançons de la vellura
que amb veu melodiosa,
tot fent rajar lo fil de la filosa,
solia refilar, ma aimada mare.