La "vila", com si fos un gegant de pedra, es desensopia a l'arribar els dies llargs del mes de març. Quan el sol trencava les boires i tenia més força, començaven els perills dels desglaços. Dels llosats s'escorrien els caramells de glaç penjats de les barbacanes amb perill d'esclafir-se damunt el cap dels vianants. Els carrers es convertien en basses pestilents, i les costes que pujaven cap a "la vila", es tornaven veritables torrenteres. Els camins dels afores no eren transitables fins a darrers de març, quan apuntaven els borrissols blancs dels salzerars i els verds de les pollancredes. Aleshores, els criats de les velles cases desestablaven les eugues de les "caleixes" i les duien a desentumir les cames camí de Rigolisa. Era l'hora en la qual "la vila" i tots els ruscs feiners de la vall reprenien la vida.