L'Albufereta
I
Han passat vint anys per la teua pell
i la llum i la joia amb què vas encegar els meus ulls
retorna amb un posat digne d'un guerrer lúcid i trempat.
Batalles i ferides t'han marcat els mossos a l'espatlla
mentre els teus plors recremats per la ràbia dels desamors
es rebel·laven envers el fàtum, senyor de la galàxia.
Tornes amb uns senzills i càlids trofeus:
tendreses i arraps que vas lliurar al si
del solc de la teua insubornable exultació.
Cap Ítaca, però, podràs oferir a aquell vailet de l'Ausiàs,
car has mesclat ja els sanglots amb les paraules
i la vida per mil desastres l'has empenyorat.
Després de tot, poeta, encara ets ben viu
i hauràs de lliurar tot sol altres mil batalles
per damunt les runes i l'heura
que conformaran per sempre el teu perfil d'amant.