L'Albufereta
II
La mar vessa ara la joia damunt els teus ulls
inundats, des de la llum del nou dia.
Ahir, desbocat el cavall de la imaginació,
a punt estigué d'estavellar-se envers
les tenebres de l'estultícia.
Recobres de nou el timó i la bitàcola
i tornes a somriure al mar,
sagaç amant que juga encara de confident.
Felices les Nereides corren per la platja
mentre la bromera puja lasciva per les cuixes dels amants.
És l'hora d'oferir la pell i l'ànima a Osiris.
Des del record, la meua mare em somriu
mentre torne a beure aigua dintre les seues mans.
Al fons, l'Illa, bella e puta signora,
des de la badia en èxtasi,
t'acluca, còmplice, l'ullet més seductor.