Les flaones de Peralada
L'onzena de les gràcies de l'Empordà són les flaones de Peralada. Es coneix que quan el meu pare era infant, encara feien a Peralada les flaones més exquisides de menjar. I com que sempre n'havia sentit a parlar a casa tan delitosament, quan vaig anar per primera vegada a la vila senyorial dels Rocabertí em delia per tastar-les. Mes ai! que allí només em mostraren el Palau, la Biblioteca, el claustre romànic del convent. I les flaones? preguntava jo. Però per més que vaig preguntar-ho, ni d'on les fan, ni d'on les venen me'n va saber donar raó ningú. Heus aquí com per a mi les flaones de Peralada han vingut a ser una ambrosia incomparable, perquè no hi ha res tan dolç com la recança de la delícia perduda. Cada terra té les seves llaminadures, relíquies venturoses de les festes tradicionals, postres pageses que l'home expatriat espera amb alegria, perquè li porten l'aspra sentor ingènua i humil de les coses que enyora. I per damunt de totes les coses que m'arriben de l'Empordà, la més dolça expressió i el més feliç compendi d'elles, són aquelles flaones de Peralada, que no he pogut tastar, com d'ençà que els déus pagans no van per la terra ningú ha tornat a saborejar la seva incomparable ambrosia.