Li varen dir al bon Rei noves de Morella.
El senyor Blasco d'Alagón s'hauria apoderat d'ella.
La còlera del moment que li va produir la feta
el bon Rei la va ocultar com sempre de primer feia.
En arribar la mitjanit el Rei llarga renda
pujant turons i muntanyes se n'anà cap a Morella.
De totes les seues nits aquella fou la primera
que passava cavalcant pels durs camins de València.
Bé sabreu el que hi pensava i bé sabreu el que hi feia.
El cavall, entre els dos ulls, duia, de blanc, una estrella.
Entre les dents li sortia l'escuma de la bromera.
El Rei Jaume cavalcava, cavalcava amb molta pressa.
Abans que arribàs el dia pensa arribar a Morella,
que és alta i és graciosa com una vinyeta,
un monument col·lectiu de clara pedra.
El rei escoltava fonts i arbredes que no veia.
Empenyia el seu cavall amb afany i tristesa
per la traïdoria que li havia estat feta.