Ofrena i cant a Carles Salvador en l'erecció d'un monument, a Benassal, a la seua memòria
Mestre en la pau i en la justa victòria,
mestre en la guerra contra cobejances,
mestre de xics i grans, mestre del poble
i forjador de pàtries essències.
Mestre i poeta.
"Parleu bé!" fou un crit i meta i guia
cap a la serenor recta i amada.
En l'hora inicial, desconeguda,
vares sentir, com pocs, la gleva eixorca.
Mestre i poeta.
Les terres valencianes bé s'obriren
al teu pas, al teu cant, al teu missatge,
al teu quefer obert com un migdia
ple de sol i coratges i llum blava.
Mestre i poeta.
Des de Penyagolosa t'abocaren,
cara a la pàtria, als déus, els seus misteris
i Benassal va saber del miracle
d'un fill de la ciutat profeta i màgic.
Mestre i poeta.
Flors cordials, llavis i clam de besos
i serenors gramaticals i boires
no escampades, begué la teua vida.
Tan sols la mort faria estelles l'arbre!
Mestre i poeta.
Si encara viu aquell xiprer altíssim
que tu evocaves en un cant insigne,
preguntarem si el vent li lliura notes
o l'agombolen tot al llarg les muses.
Mestre i poeta.
Sembrador d'esperances i desficis,
advocat dels menuts i del silenci,
el teu solc ha donat grates collites
ara escampades per la terra nostra.
Mestre i poeta.
Ara que el temps és nou, ara que el marge
sembla més clar i les paraules pesen,
hem arribat vora el teu nom fet fita.
I pedra i veu s'han unit per sempre.
Mestre... Poeta...