Paisatge urbà
Com una vella rere la finestra
passar mirava els del seu món petit,
el pas dels uns i els altres us contemplo.
M'enamora el pas d'un, els mots d'un altre
que percebo en fragment, talment el xiscle
lineal i veloç d'una oreneta
quan vola del seu niu de sota un ràfec
cap a un seu objectiu que jo ignorava
en un record d'infant que ara em retorna.
Veus i més veus, i rostres i figures,
vianants de l'entorn, del meu defora,
que m'ignoreu i jo sovint ignoro
que us duc ja a dins també, afegint-se a la càrrega
de tantes altres coses que aniran envellint-me.