«Pels anys 1918 i 1919, Joan Salvat-Papasseit vingué a Sitges. Ocupava la casa número 2 del carrer de Sant Pau, propietat de l'Utrillo. La seva revista "Un enemic del poble", es redactava aquí, i a casa d'en Salvat es reunien els intel·lectuals sitgetans. El programa del poeta, "Sóc jo, que parlo als joves", és datat a Sitges, agost-setembre 1918. En el número 14 d'"Un enemic del poble" (octubre 1918) Salvat publica un editorial on invectiva amb duresa les joventuts intel·lectuals de "la grega Sitges" i de la "romana Terrassa". Es tractava de crear una gran revista d'art i de literatura. La cosa no va passar de propòsit, perquè els seus iniciadors judicaren que el terreny no estava prou preparat. Fallant-li els nuclis que l'havien d'ajudar, Salvat es quedà sense revista. El poeta, irat, s'exclama: "Sepulcre blanquejat, no blanc refugi, em caldrà dir de Sitges". Però el número següent, el 15, fou com una mena de reconciliació: tot ell és redactat per sitgetans.