Però ara s'acaba de donar un cas que ha de satisfer molt més els que estudiem l'ànima catalana i som enamorats de les nostres coses. Se tracta de la rebuda entusiasta, de la manifestació hermosíssima que el poble d'Olot acaba de fer a en Blay, l'eximi escultor, el delicat artista.
En Blay, fora l'honra donada al seu poble nadiu, no ha fet res per Olot. Ni hi ha portat el ferrocarril, ni una carretera; ni ha fet baixar el repartiment de consums, ni ha fet votar cabals dels fons de calamitats publiques; no ha fet discursos polítics, ni ha excitat passions, ni ha combatut enemics. En Blay ha fet art i res més que art. I per fer art, per ésser el primer escultor d'Espanya, en Blay ha vist a tot el bon poble d'Olot, deixant divisions polítiques i lluites locals, córrer a rebre'l i aplaudir-lo en manifestació deliciosíssima. que fa pensar en els temps hel·lènics i en els dies gloriosos del renaixement d'Itàlia.