Plaça de la Constitució
Al meu pare
Qui, mirant vells papers, la vista s'escarrassa
prou sap que antigament eres l'única plaça
que la vila que avui du el títol de «Senyora»
oferia als seus fills, fos clergue o llevadora.
De l'un a l'altre extrem ets una gran botiga.
Els dies de mercat, no hi cap ni una formiga.
Conills, ous, aviram... Amb què no es comercia?
I així fa la viu-viu la nostra pagesia.
La faç del botiguer, el temps, com la trasmuda!:
és d'un parlar eloquaç per més que resti muda:
si el sol somriu, somriu, ja que el calaix s'apuja,
però se'ns desfà en plor si el dissabte és de pluja.
És la vida, senyors, amb els seus alts i baixos:
«Carrers mullats?»... ai las! doncs «eixuts els calaixos».
Els capvespres d'hivern -i més en jorns plujosos-
les teves voltes són refugis amorosos.
Voltes que em sou estoig de records immarcibles:
closos o oberts els ulls, tostemps se'm fan visibles.
Al teu clos he nascut i això mai no s'oblida.
Mentre em resti un alè, sigues-me, o plaça, vida!