Pompeu Fabra: impressió i record
Et recordo quiet com el pas de la tarda,
com qui per ésser ardit no li cal moure pols;
més que muscle i cervell et recordo mirada,
com la mirada llarga dels estanys o dels rius.
Gest calmat, mà calmada i paraula segura,
lluny del vent i la flama, sospesant mot i mot
per fer-te entenedor sense branques podades,
sense moure en desmai llargues fulles balderes.
Et recordo allunyat -no com home, com pedra
que enriqueix un paisatge molt a prop de les deus;
et recordo sabut en espurnes de l'obra
presents a tots i feta indemne al marciment.
Et recordo futur: com ocell d'ales amples
entorn del cos erecte dut sense tibantor,
per damunt de la prada d'on naixeran els dies
amb flors de primavera entre neu i tardors.