Pont de Rei
Tu, Pont de Rei, avui m'encises.
Pont d'un sol ull, escamarleges,
peu aquí i peu allà, rejuntes
el bon sentir de dues Terres.
Però el Garona, amb goig, et passa,
—quan no bramula en la tempesta —
i l'encongeixes perquè canti
la cançó a crits d'un mai per sempre...
Del bell congost que tu traspasses,
del riu brillant que els peus et besa,
de tu, que em brindes pels meus somnis
l'enllà del món a via plena,
breu Pont de Rei, m'enduc la joia
que em besarà alguna hora esquerpa.