Quin punt més extraordinari per badar. Jo m'hi tornaria un badoc recalcitrant. Devers migdia i ponent, les perspectives són llargues. Les de nord i llevant, no tant. Però si totes aquestes visions són tan fascinadores, encara en són més les que de tots els punts excèntrics miren a Puigcerdà. La població apareix com un gran plat a punt de ser posat a gratinar – però a gratinar, no al forn, sinó a la llum que inunda, clara i brillant, la meravellosa vall. Les panoràmiques, tant les de dins a fora com les de sentit contrari, no tenen, literalment, rival. I, després, hi ha els detalls petits, concrets, precisos: una rastellera d'arbres seguint la cinta d'un rec d'aigua, un prat d'una verdor líquida, delicada, un rostoll esgrogueït i intens, un guaret d'una grisor fosca... Passejar per la Cerdanya, una delícia... perdre's una mica per aquests camins plàcids.