Rosaura procedia d'una família catòlica, d'ascendència rural. De joveneta havia sentit vocació religiosa, i als divuit anys ingressà en una «Obra de senyoretes per a l'educació cristiana del pobre», fortament arrelada a la comarca. Va aconseguir un lloc molt destacat prop de la directora, que tenia èxtasis, reputació de santa i greus conflictes amb la jerarquia eclesiàstica. L'afer anà de mal en pitjor quan sorgiren les aparicions i els miracles, però anaren trampejant amb les donacions universals de béns i adhesions histèriques en l'apostolat. Finalment aconseguiren una mena de «statu quo» mentre s'esperava la sentència de Roma. Rosaura, en l'endemig, conegué un xofer que menava un camió de transport al mercat setmanal de la localitat, i s'enamorà. L'escàndol fou terrible, i Rosaura hagué d'abandonar l'obra, car es considerava que tota relació entre sexes, encara que platònica, era impura. El xofer pensà que transgredia la llei civil i canònica, per tal com acabà per creure que havia tingut relacions amb una monja, i, esverat, abandona Rosaura, que va haver d'anar a servir en un poblet de la costa.