I
Santa Creu cavalca de nit a Alacant
(L'Armstrong llança els seus blues per damunt els vins vellutats de Can Lluís i
més enllà de l'aiguamarina del Pagès. El rictus agredolç del Bogart es nodreix
de la imaginació de l'Astòria celebrant la pagana decadència de la Naia...)
Barri de Santa Creu, càlida platja de brancatges
i enforcalls, de venes i músculs, de laberints
i canemassos, cruixint a tota hora els mil plecs
del formigueig i l'aventura.
Sense amors però amb amics, les ànimes pedregoses
cerquen finestres als galls de la soledat.
Amb una aroma vella de psalm, les teues mans
treballen subtils telers per les espinades
més envarades dels teus carrerons, pintant
damunt la neu dels meus cabells
els aires virolats de mil sorpreses.
Et sents jove, Santa Creu, i et constates jove,
car planys la mateixa lira dels elegits!
Aquest moment meu -i teu, si el vols-
tan intens i mel·liflu, on reflectiu tots vosaltres
el coure dels ulls i la brama de l'espill,
voldria donar-vos-el amb la música que mou
les meues anques en èxtasi, fonent els jardins
del meu hivern i nodrint la humitat de la vostra cintura.