Sonet per al comte Arnau
—Comte Arnau, qui t'ha dat aquestes cames
que mai no es cansarien de rodar?
Comte Arnau, qui t'ha dat aquestes flames
que immortalitzen el teu front profà?
Comte Arnau, qui t'ha dat aquesta cara
d'aspror de terra i faccions d'enuig?
Comte Arnau, qui t'ha dat aquesta clara
aparença de vent que xiula i fuig?
—Cent mil homes que em canten i m'admiren
i m'envegen cavall i cavalcar;
cent mil dones que em canten i sospiren
i pensen si em podrien aturar;
cent mil infants que a contemplar-me es giren:
no em comprenen i canten per cantar.