Té la forma i el color d'un bacallà sec, Andratx: la cua, al Pont de Can Terrola, a migjorn, i la part superior a tramuntana, des del Pantaleu fins al Pou Amunt. Teulades i parets són terroses, amb trossos blancs. L'església és una fàbrica gegantina, marronenca, solitària a llevant. I sobre el turó de la Planeta hi ha encara els bucs, cònics i desmantellats, d'antics molins de vent. Abans s'hi dreçaven les forques que penjaven la gent en nom de la justícia, vull dir en nom dels poderosos. El cementiri és a la dreta, sobre l'església: quadrat, amb xiprers bells i rosers de flor petita, de maig, entre els pisos de tombes i els monuments funeraris dels rics. Hi dansen, sovint, els focs follets.