Lafrau Editorial - 2003 - Solsona
Evocacions de Lurdes
Ermita jacent
a dalt l'esplanada,
de flors enramada,
i sempre present,
vers el firmament
alces la mirada,
tothora encegada
d'amor imponent.
Altiu escenari,
ben enjardinat,
amb gran majestat
ja n'ets coronari
en eix espadat,
de vida voltat,
d'un cor mil·lenari.
Mirall redemptor
de blau ancestral,
sou l' angelical
Mare del Senyor.
A Lurdes de França
vàreu aparèixer,
donant a conèixer
la nova esperança.
No sols els malalts
confien en Vós,
i el cor amorós,
des de cims tan alts,
que mou els fidels
davall els estels,
és l'indicador
d'una fe ingent,
que igual que el vent
i amb gràcil candor,
s'ha estès per Prats
i l'Alt Lluçanès,
on l'aire distès
uneix els estrats
de la societat,
creant el caliu
que conserva viu
un doll d'amistat.
El testament
A les nostres mans tenim el testament.
És el llegat dels castells de la contrada.
I dels campanars, que vers el firmament
s'envaneixen d'ésser reis de l'esplanada.
I dels monestirs, històriques canòniques,
cofres de pedra, tenaços lluitadors,
que conjuguen les seves formes harmòniques
amb silencis que vesteixen velles pors.
Pors que es dilaten en l'aire que es passeja
entre columnes d'un jorn que finirà,
del claustre, d'aquell esperit que escasseja,
però que es manté en l'aura de Lluçà.
Velles arcades, que emmarquen cada dia
el crepuscle que saluda somrient,
amb la dolçor d'una estranya melangia,
l'esgarrifança d'un altre cop de vent.
Parets que han sofert heroicament batalles,
testimonis dels vassalls d'aquesta terra,
i dels senyors, protegits per les muralles
que tenen, avui, el pas del temps per guerra.
Adéu-siau, país de nobles personatges,
aquesta guerra mai la podràs guanyar,
per més intenses que siguin les imatges
per més que evoquis les flames de la llar,
per més que creguis que ets lliure d'esclavatges
enfront del temps hauràs de capitular.
Però, mentrestant, recorda'ns el que eres,
castell que vastes terres vas dominar;
per l'odi i la venjança tu caigueres,
mes va ser el temps qui et va sentenciar.