Edicions Proa - 2001 - Barcelona
Vanitas Vanitatum
Un hom, ben alt puc dir-ho, és un baró de dot.
Picat damunt la llinda del petri casalot
l'escut de ma nissaga allotja un aligot.
Corcat rajol amaga mon remorós bossot.
No faig el tabalot qui de llibrots fretura.
—Ensumo que eix desig és contra la natura—.
Conreo displicent de dames la pastura
i envido al set i mig amb gran desimboltura.
Aprovo l'escultura. Tinc al capçal del llit
un bust que quan la peti memorarà el subscrit.
I com que vull que consti tot ço que un hom ha dit
ho signo amb l'afamada empremta de mon dit.