Llibreria Bonavia - 1929 - Barcelona
El noi de la mare
I
La jove esposa alegre i afanyosa
prepara la robeta del fillet,
somniant amb gran deliri des del dia
que en ses estranyes verges es mogué.
Ja el veu amb sa carona tan rosada
amb ses manetes blanques com la neu,
i fins hi ha cops que creu un crit sentir-ne.
I resta allí embadalida
gronxant-ne un xic el bressol,
i amb joia ja taral·leja
l'antiga i bella cançó.
Tralarà, la, lara, la , lar alà.
II
Ja el nin fa quatre mesos que a la vida
un jorn de primavera n'arribà;
la mare, no cal dir-ho, n'és joiosa
i riu tot el sant dia sens parar.
el besa amb gran anhel i l'amanyaga,
l'estreny contra son pit amb dolç afany
i si per pocs moments del fill s'aparta
un crit que creu sentir la fa tornar.
I resta allí embadalida
gronxant-ne un xic el bressol,
i amb joia ja taral·leja
l'antiga i bella cançó.
Què li darem a n'el noi de la mare
què li darem que li sàpiga bó?
Panses i figues i anous i olives
i una plateta de mel i mató.
III
Poc menys d'un any passà de lo que conto
quan ne caigué malalt el bell infant:
del bressolat la mare apesarada
no es mou ni nit ni dia del capçal.
Mes l'angelet, pomell de roses blanques,
al cel amb sos companys se n'entornà;
la pobra dolorosa creu encara
sentir-ne el crit del seu fillet aimat.
I corre i queda gelada
al veure buit el bressol;
n'arrenca un plor, doncs recorda
l'antiga i bella cançó.