Impremta Maideu - 1981 - Ripoll
La fira de l'Hostal del Vilar té l'encís propi de les fires que es fan en plena naturalesa. La casa està situada part d'avall de la mateixa carenada on hi ha l'ermita dels Muns i la fira es fa en un lloc relativament planer al voltant de dita casa, des d'on es disfruta d'un bell panorama.
Són per allà de les nou o quarts de deu i es al fort d'arribar gent i bestiar. El pastor de l'altra escamot d'ovelles amb les quals abans d'arribar se n'hi havien barrejat algunes, ha fet pleta allà a prop i en poca estona les trien, quedant cada u amb les seves. Mentre tant l'amo va a buscar pa, llonganissa i la botella; s'asseuen a un marge vora les ovelles i tot reposant contemplen tranquils les peripècies dels que arriben. Goita, diuen quasi tots plegats, amo, pastor, el mosso i el noi: Ara arriben les de Pujampí, ara les de Portabella i successivament i a mida que van arribant, les de l'Aliguer, de les Muntades, Arenyes, Dacs, Arques, Roquer, Les Selles, Capdevila, Guixer, Llimós, etc. Això suposant que nostra gent són de la comarca de Les Llosses, com si fossin del Lluçanès, o altres llocs, anomenarien les cases de llurs pagesies. En veure que els pastors passen tots esverats i amb el front lluent, tot rient-se'n es diuen: Sembla que també els fan suar...
Puja una tocada de vaques i vedells; un brau s'escapa, al moment un gossàs pardo l'empaita i passant-li davant l'entreté a lladrucs i algun mossec al morro així que el brau acota el cap per tornar-s'hi a cotassades, mentre hi corren dos fornits pallardassos que donant-li unes quantes garrotades, l'ajusten amb els altres. Amb les corredisses han esverat una mula jove que amb treballs l'aguanten i a una colla de godais que separant-se de la truja s'han amagat per entre les mates, tenint els seus treballs, les dones que els menaven, per tornar-los arreplegar.
La fira va creixent i té tràllus de ser grossa. Cada mena de bestiar es posa en son lloc de costum. El de peu rodó en llargues fileres. El boví igualment, llevat el dels mercaders que el tenen acantonat voltant-lo els mossos (llogats a tant per dia) perquè no fugi. Les ovelles i cabres, la major part apletades; però les cabres tan aviat son a dins com a fora puix, frissoses, salten els andars. El porquí furgant contínuament i cercant la civada que per entretenir-lo els hi tiren a terra sovintet.
Es veuen passejar els mercaders amb sa típica brusa llarga i el bastó. També hi surten firataires que venen joguines, ganivets, robes, cordes, esmorrelles, esquelles, etc., i hostalers ambulants que preparen llurs parades de menjar i beure. Tampoc hi falten els gitanos amb llurs burricots i alguna euga seca que pateix d'asma. El mosso i el noi van a donar un volt per la fira i el pastor i l'amo es queden amb les ovelles. Entre els brams dels matxos i burros, el rellinar de cavalls i eugues, bramuls de vaques i vedells, l'esgüellar dels porcs, algun que altre bel d'ovella, esbalatecs de cabres, l'enraonament de tanta gent i els crits dels firataires, s'hi arma un gros rebombori.
Quan ja són a muntanya, el majoral nomena, com si diguéssim, els càrrecs. En sortir de la pleta, el primer dia, a l'engegar la ramada, diu als pastors: tu et posaràs a la dreta, tu a l'esquerra i tu seràs el majoral de la tarda i ell, el majoral, es posa a davant de la ramada i la dirigeix vers on la vol fer anar a pasturar; de manera que la ramada, a l'engegar, va conduïda pel majoral que es posa al davant; a mitja ramada, un pastor que es posa a la dreta i un altre a l'esquerra de la mateixa, i el majoral de la tarda que es posa al darrera.
L'altre pastor, o sia la mestressa, es queda a la barraca cuidant-se d'arreplegar llenya i aigua, cuinar i vigilar que ningú se n'emporti res.
Quan la ramada torna, cap al tard, a la pleta, el majoral que a l'engegar anava al davant, es posa al darrera i el majoral de la tarda, que al matí anava al darrera, allavors es posa al davant, el pastor de la dreta passa a l'esquerra i aquest a la dreta. Si per malaltia o altra causa falta el majoral, el substitueix el pastor que a l'engegar la ramada anava a la dreta.
Si en tancar la ramada falta el majoral de la tarda, el substitueix el pastor que al matí anava a l'esquerra; de manera que per ordre de categoria els càrrecs dels pastors a muntanya són: el Majoral, el Majoral de la tarda, el Pastor de la dreta, el Pastor de l'esquerra i la Mestressa.
La mestressa, encara que també està a les ordres del majoral, en alguns casos gairebé ni es considera com a pastor; de manera que fins en els dies de temporals que, si és a la nit els pastors han de sortir a voltar la pleta perquè la ramada no fugi, la mestressa no té obligació d'anar-hi. Si el temporal és de dies, quan la ramada és engegada, com que per instint s'arremolina, els pastors han de vigilar que no es posi en llocs de perill, com cingles, recs o xaragalls, perquè en caure molta aigua no s'emportí i ofegui les ovelles.
Algunes vegades passa que un llamp deixa asfixiades i com mortes moltes ovelles (sombrades que diuen els pastors) i allavors sí que tenen els seus treballs, perquè tan com poden les van tombant i remenant i així moltes tornen a respirar i queden curades.
Ara amb els gossos d'atura, havent-se perdut els llops, els pastors estan molt més descansats, però també s'ha perdut una cosa ben típica o sia els gossos ramaders que eren d'una casta molt grossa i n'hi havia a totes les cases que tenien ramat. Quan anaven de camí i quan temien el perill del llop, els hi posaven un collar de ferro amb llargues punxes, per tal que el llop no els pogués agafar pel coll, com era el seu instint. D'aquests collars, avui ja gairebé no se'n troben sinó en els museus.
En els dies de festa, per torn, va un pastor a missa i els altres es queden amb la ramada.