Edicions 62/Orbis - 0 - Barcelona
Que la mar és ingrata!
¿No ho és tal volta més lo tros de terra
que, després de polit com una plata,
ve l'aiguat i l'esguerra,
ve la pedra del cel i el malbarata?
¿No ho és molt més la guerra,
que avui te lleva un braç i demà et mata?
¿Quin art penses trobar, siga el que siga,
que et faci potentat sense marfugues?
Per inflada que estiga
la vela més tibant fa sempre arrugues,
i el que passi una pena... que se'n riga,
que en girant-se-li el vent ne tindrà dugues.
Fia, doncs, en la mar, que, bramadora
i agarrada com és, i enganyadora,
al capdavall és gran, és teva i meva,
de ningú i de tothom; i el que la cala
si no es avui és l'endemà que lleva,
que la mar fet i fet... no és tan, tan mala!
Pescador has nascut? Pesca en bona hora;
si un llibant vols lligar ves com lo lligues;
si apreta massa el vent, vira i enfora;
i si tornes de buit, més val que digues
que si avui no ha sigut serà una altra hora.
I mai per mai lo dia que s'escaiga
que es tomba el bot i beus un glop de massa,
recorda que tothom, per més que faça,
si no és avui serà demà que caiga...
I són tants los que es neguen fora l'aiga!
Boga, doncs, i endavant, que el dar-se pena torna l'ànima flonja i malaltissa.
Guaita: el cel s'asserena...
Los surets van a fons... La xarxa és plena. Enlaire, toca-sons! Oh, hissa!
REMITGERS
Hissa!