- 0 -
Nit de lluna a Riells del Montseny
On sóc? Quin paradís se'm bada als ulls?
I quina vall més dolça! O melodia
d'una mar de verdor sense esculls!
Morí tota dolor per l'alegria
d'un gran oblit del món, que la dolor
dorm en la nit sense boirines
colgada amb pomes camosines
i de castanyes de tardor.
Qui l'ha petjada, no l'oblida més.
Té el palp de Déu en tot, car Déu hi és
en aigües, ombres i castanyers.
Repòs de la matèria, que crida
repòs. Ossos i nervis són en mi
cantant la vida,
vall i muntanyes d'Adonaí.
Respira en el misteri i en el foc
de l'extasi. Jo hi planto tabernacle.
Oh escala de Jacob, bell és el lloc:
verd d'aigües i de fulles, en bell joc.
Edèn encara verge, tot miracle!
Els blats que onegen amb la userda
i l'aire que davalla del Mourou,
vessen de flaire verda
els narius de la vaca i el bou.
1974 Paisatge del Montseny
Tot és pur com la teva aigua,
tot és verd com el teu cos,
eternitat en repòs,
i jo, rossinyol de l'aire.
Quin silenci en la teva ombra
que m'abriga l'esperit!
Sóc rossinyol de la nit.
Visc al país de les pomes.
Quan el vent de la muntanya
fa sentir les seves veus,
sento créixer l'herba als peus,
sóc ànima del paisatge.
Bé s'ho valen la tortura
del traüt de la ciutat
un moment d'eternitat,
i Déu que et dóna la fruita.
Aquarel·la del Montseny
Aquí no hi ha roses ni lliris,
però hi ha aigua de la neu.
Cal que respiris,
home de Déu,
aquesta olor d'eternitat:
el blau del cel i el verd del prat.
Aquí no tens altra música
— com un antic i amable pont—
que l'ampla pica,
la vella font
que dóna et to d'aquest terreny
i és una entranya del Montseny.
Puja el ramat a la carena,
que és fresca l'herba de l'estiu.
Jo en faig l'estrena,
contemplatiu:
que sempre m'ha donat frescor
i que em recorda el Bon Pastor.