Edicions 62 - 1977 - Barcelona
XIX
Celeste mur, i els blaus cavalls del vent
corrent el camp enfora, sense ira!
Maduren pau els fruits coent-se i gira
noble amb la terra el feble pensament.
Déu lliga amb foc l'amant incoherent,
cobreix amb fronda el perseguit que es mira
nu a la font, i escolta el qui sospira
pur de res dit desesperadament.
Déu, és això; i tinc casa i plenitud.
Més, però, Et plac fidel a la tempesta
que no pas dolç, quan has encès l'estiu,
al Teu repòs. No és de dons que viu
la vida en mi, ans sempre de la resta
del que llençà la meva joventut.