Edicions Proa - 1991 - Barcelona
Fineix la Mola en un superb penya-segat de prop de dos-cents metres, al capdavall del qual flueixen les onades que arriben de les llunyanes costes d'Àfrica. Vista del far estant, la perspectiva de la mar ampla, perdut l'horitzó, té una magnitud, un buit terribles.
Sant Francesc Xavier és la capital de Formentera, terra endins, al mig de camps de blat i turons de pinar. És una petita vila amb no gaire més de mig centenar de cases i seu de l'únic Ajuntament en què es constitueix l'illa. La casa formenterina no té res a veure amb l'eivissenca, aquells fabulosos hexàedres enlluernadors de calç. És, per contra, absolutament vulgar, de pedra saulenca del país. Amb tot, Sant Francesc té una església interessant, i dins aquell estil d'edificació, construïda a començaments del segle XVIII, quan l'illa fou poblada. És, en rigor, una fortalesa massissa, de portes ferrades, construïda amb volta per tal de posar-hi i sostenir artilleria, com diuen les cròniques. Era l'únic refugi segur en els atacs de pirateria, constants i feroços. L'interior ha estat pintat amb una cursileria irrisòria. En el terrat, el mossènyer hi té la vivenda, una casa de parets gruixudes, submergida dins una penombra fresca, amb finestres que dominen la suau campanya circumdant.