27 gener [1938]. Matí molt emboirat. Vaig a dinar a La Sala, la casa que fou d'en Joan de Serrallonga, arrecerada sota els cingles emboscats, d'un color blau de ferro. Mentre dinàvem, pedrega. Les muntanyes s'emblanqueixen, i a mitja tarda un raig de sol daura l'ermita de Sant Segimon, només just, l'ermita, voltada de calamarsa en ombra. Després, quins núvols grassos, rics, majestuosos, com un enorme chantilly blanc, gris, morat pàl·lid i rosa! Contra ells es retallaven els arbres nus, delicada xarxa en la pompa tizianesca.