A l'olimpíada popular
Magnífic sota la grandària del cel blau
esquinçant negres boires i estrenyent ferms llaços,
el Gran Poble ha llançat un crit de pau;
l'ha encomanat a tots els vents, i ha obert els braços.
Pelegrins de la crida, germans vinguts no importa d'on
i altres germans que han seguit les seves passes,
s'han aplegat en l'abraçada, món a món,
bandejant velles passions i odis de races;
que no cap la rancúnia en aquests cors
que han esbandit les tenebres de la nit;
cavallers són de palestra i brau esforç,
que arriben, bronze al cos i llum d'esperit,
múscul i nervi, valents i decidits,
amarats de la claror de les grans coses,
amb un crit de victòria al fons del pit,
lliures tots, sense lligams i sense noses,
com a fills virils d'aquells grans pobles
que segueixen per les rutes de la pau
i que vénen a lluitar, serens i nobles,
amb els fills d'un poble gran que té el cel blau.
Endavant, doncs, germans! Salut! Salut!
Barcelona us vol donar la benvinguda.
Mai oblidis, vencedor, ni tu, vençut,
que hi ha, amb Ella, una gran Pàtria que et saluda.