9 setembre. A quarts de dotze hem anat a Prades. Hi havia algun núvol blanc, però el sol brillava forca. Hem vist Siurana al seu cim, com a la proa d'un gran vaixell, Albarca (el poble gairebé abandonat, amb cases esfondrades), Cornudella, els alzinars que hi ha poc abans d'arribar a Prades, i a la fi, la plana ampla, ben conreada, voltada de pujols, i la vila antiga i vermella.
A la tarda visitem l'ermita de 1'Abellera, posada damunt mateix del cingle que dona a la profunda valí coberta de castanyers. Al fons hi ha Capafons. Hi havia ombres de núvols, però el sol il·luminava alegrement algunes cases i el campanar. Es un indret feréstec, inoblidable. Un corb ha volat cap a les roques ben roges, estranyament corcades per l'erosió. Hem vist la pedra amb els versos de Melcior Font, trets deis goigs que escriví per a la Verge:
...Feu-nos ésser romaní
de la vostra serra blava.