Al matí és molt agradable passejar pels carrers costeruts de Peníscola a la recerca d'un bon esmorzar. Ens hem llevat ja una mica tard i érem sols a la riba. Els pocs pescadors d'aquest poble ja s'havien fet a la mar. Peníscola és daurada amb el primer sol i un pensa que seria igualment enlluernadora encara que no fos tan autèntica i tan carregada d'història. És a més una població neta i acurada, probablement no perquè els habitants ho hagin après, sinó perquè els ve de mena. Llàstima que en compensació de l'esforç que han fet per conservar la vila, hagin estat tan despreocupats en l'explotació urbanística de les platges de l'istme, on han construït tota classe d'horribles baluernes. Sembla que fa quaranta anys el pas del continent a la vila era exactament com en el segle XV, quan l'usaven els bisbes cismàtics i la seva gent d'armes: un camí empedrat entre dues platges blanques que el temporal feia sovint desaparèixer, aïllant els pagesos i els traginers, que no hi podien passar amb llurs cavalleries.