Ametllers
Vora el terrer, sota un cel que convida
al deixament, s'enlairen les banderes
dels ametlers, somnien primaveres
entre el lletós regal de la florida.
Neu vegetal, caduca, neu amb vida
que canta la cançó de les darreres
ofrenes, les arrels saben fumeres
sense foc que deixà l'aigua escondida.
La closca de la terra rememora,
mannà de pètals blancs, les assutzenes.
Jo pressent les violes dels crepuscles
i em venç el vast requadre d'ulls enfora,
mentres la vida xiscla per les venes
i em sent el temps clavat damunt dels muscles.