Anem cap a la plaça Major, on hi ha l'església dedicada a sant Bartomeu, i s'hi arriba també pels «graons», com diuen al poble. Com tantes esglésies, ha estat refeta i ampliada al llarg dels segles, però em penso que té una singular exclusiva: la dels llamps. Diuen que en plena celebració del dia de Sant Antoni, l'any 1857, un llamp va entrar pel portal de l'església i va anar a parar a la capella del sant. M'estranya que no hi hagi -o no me l'han citat- cap interpretació més o menys simbòlica d'aquest fet. Després, un altre llamp destrossà part del campanar. I encara un altre llamp va fer malbé un molí. Potser és una manera d'advertir a Montuïri que no s'alci més, que es conformi amb l'altura del turó on s'ha instal·lat.
A l'esplanada de l'església hi ha, enfront de la façana principal, una casa més aviat modesta. Abans de començar el viatge, jo volia trobar a Montuïri l'anomenada «casa dels morts». No sabia què era, només que la gent feia servir aquesta expressió. Les dues primeres persones a qui he preguntat per «la casa dels morts» han fet cara d'estranyesa. La tercera m'ha indicat aquesta casa que hi ha prop de l'església i m'ha dit: «És aquella, ca s'Escolà.»
Confesso que no he sabut per què se'n diu ca s'Escolà i per què abans se'n deia sa Casa des Morts. Només una hipòtesi: entre l'església i aquesta casa hi havia, abans, el cementiri del poble. Va ser eliminat quan, fa gairebé dos-cents anys, es van prohibir els enterraments dins els espais urbans. ¿Potser en aquesta casa s'hi dipositaven els cadàvers abans de ser enterrats, com a precedent dels actuals tanatoris?
El que no em sembla gaire afortunat és que l'antiga Casa dels Morts sigui avui la Llar dels Padrins, o de la gent gran.