Banyalbufar
Tota amplitud i amb vaga remor s'acosta l'ona,
el cel és alt i clàssic, les brises són lleugeres,
i amb una graderia de marges s'escalona
el gran amfiteatre de les tomatigueres.
Les aigües per les síquies hi tresquen regalades,
la pau de l'aire és tota brillant de punts encesos;
les cases són petites i miren extasiades els fruits
vermells, com boques frenètiques de besos.
Damunt l'incommovible setial de les muntanyes,
davant la mar serena d'immensos horitzons,
hi ha les tomatigueres qui pengen per les canyes,
hi ha els marges i les tanques domables divisions.
Rient dalt de les belles grandeses infinides,
oh com hi són graciosos els termes i les mides!