Breda
A mesura que es bada l'espectacle
copso l'escalf de vida en cada llar.
Sóc lluny de mar
i aquí respiro llum, color i miracle.
Cada poble m'apar un rusc d'abelles
que es mou entre la lluita i el repòs.
Hortes de fruita, prats d'ovelles,
olor d'herba dallada, olor de flors.
Tot té la seva fesomia: fila
l'aranya en el silenci, riu la font
i el misteri de Déu vetlla la vila,
el moviment de l'home, l'ull del pont.
Tinc el cor ple
d'aquest Montseny d'amor, vent i misteri.
Cada poble té l'urna de la fe
que rep del baptisteri.
Teulades com les feixes ordenades,
la pau del lloc, la gleva del conreu
i per comarcs i cims, pastors, ramades.
Paisatge pur: tot té una sola veu.
Dóna'm la mà, amic meu, aquí
com em plauria viure-hi i ben morir,
lluny de trontoll i de la gent estranya!
Vull el secret de pau de la muntanya.