Brindis
A tu, pàtria del cor, la que naixies
a la robusta veu del brau Otger
i, sedenta de glòria, t'estenies
com fa l'heura a la soca del llorer.
A tos Borrells, salvant a Barcelona,
als Berenguers les sàvies lleis dictant,
i al darrer d'ells, que et dava una corona
i, entre els pobles més grans, te va fer gran.
A ton Pere primer, lo qui moria,
com cavaller, en les planes de Muret,
i al gran Conqueridor, que ensenya un dia
a vèncer en lo combat i emparar el dret.
A Pere el Gran, que sap donar la cara
a traïdors enemics si el cas ve aixís,
i quan lluita amb un rei i amb un Sant Pare
baixa a fer-li costat fins sant Narcís.
Al rei Joan primer, lo que sabia
les arts del bon govern amb lleis suaus
com cantar d'uns ulls blaus la poesia
i l'isard empaitar per colls i afraus.
A Fiveller, l'insigne, el gran patrici,
recte i sever com la mateixa llei,
vestit de dol i prompte al sacrifici,
parlant amb llealtat davant del rei.
A Pau Clarís, qual veu, com d'Isaïes,
ressonà, per la pàtria al cel clamant,
quan nostres temples i gentils masies
vil soldadesca anava saquejant.
I a la sang d'En Rafel de Casanova,
caient ferit en lo combat de mort,
en aquell dia de terrible prova
en què el just queia als peus del que era fort.
I a tot lo que pateix des d'aquell dia
i a tot quant en tal hora va morir,
ton llenguatge ben net de bastardia,
tos furs sagrats que va cremar el botxí.