Cau Ferrat
No ets un museu hieràtic, ni un clos de melangia,
no tens deix de provincià, ni cap regust de dol,
sinó la immarcescible i ubèrrima alegria
que a les albors primeres va dur-te En Rusiñol.
Per veure tes pintures no em cal paper ni guia,
els ferros vells em diuen l'art que la forja vol,
i el brollador romàntic la gràcia i fantasia
del gran pintor-poeta i el seu fervent estol.
Ets una llar benigna i una fornal encesa,
caliu inapagable de fúlgida bellesa
nascuda del connubi de la ment amb el cor,
i arran la mar sonora que et besa i que t'exalta
encara sento l'òscul que em va donar a la galta
el teu senyor magnífic, en un migdia d'or.