De puig en puig pel Coll de Finestrelles
s'enfilen de Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar:
Olot i Vic, Empúries i Girona,
i allà en lo cor de l'espanyola Marca,
lo Montserrat, de quatre pals com barca
que d'Orient la Perla ens ve a portar. [...]
Per la muntanya d'on lo Segre brolla
van a Toses florit i al Pla d'Anyella
on troba flors la petonera abella
regalèssia balsàmica l'anyell;
i, com jai que per nins se deixa vèncer,
a llur carrossa d'or l'espatlla abaixa
l'Alp gegantí, que una pineda faixa
com cap de monjo un cercle de cabell.
Lo Clot del Moixeró verdós i ombrívol
de sos avets i pins entre les branques
los veu passar, com dues perdius blanques,
de l'estèril Cadí per lo crestall,
on l'estràmpol isard per refrigeri
troba sols, amb lo liquen de l'altura,
les perles de l'aurora i l'aigua pura
de la font regalada del Cristall.
És del Cadí la serralada enorme
ciclòpic mur en forma de muntanya,
que serva el terraplè de la Cerdanya
per on lo Segre va enfondint son llit.
Resclosa fóra un temps d'estany amplíssim,
a on, en llur fogosa jovenesa,
aqueixos cims miraven la bellesa
de son alt front avui esblanqueït.
Avui l'estany no hi és, i alta muralla
d'un castell de titans és eixa serra,
per escudar la catalana terra
fet sobre el dors del Pirineu altiu.
Noufonts, Carlit, i Canigó i Meranges
són ses quatre ciclòpiques torrelles
i son eixos turons ses sentinelles
on encara les àligues fan niu.
Lo vell Puigmal d'espatlla rabassuda
és l'arx d'aqueixa altiva fortalesa,
que en set-cents anys lo sarraí no ha presa,
fent-hi bocins la llança fulgurant.
Prop d'on Cadí amb lo Cadinell encaixa
s'alça el doble turó de Pedraforca;
és del castell l'inderrocable forca,
feta, si cal, a mida d'un gegant.