Des de la meua finestra
Des de la meua finestra contemple totes les coses
i cada dia que passa és com el punt d'un rosari
de la vida, d'eixa vida que, de tan llarga, ja cansa.
Veig els núvols que s'escampen i corren, corren i corren,
la llum malva del crepuscle, la dona que ven cacaues,
i l'autobús de les dotze que sempre passa amb retard.
Des de la meua finestra jo veig moltes, moltes coses.
Unes bones, altres males, altres ni bones ni males,
i d'altres tan peregrines que a penes tenen relleu.
(Torna l'home que vol fer-me membre de la Sociedad
Protectora de Animales y Plantas. I ara, què hi fem?
Caldrà enviar-lo a mamar, o que faça penitència?).
Des de la meua finestra escolte remor de passos,
de cent passos, de mil passos, de cent mil passos i més
i fins els passos dels coixos i els carretons dels invàlids).
La nit és una discreta senyora plena d'enveja
per remors que no capgira. Els silencis l'estossinen
i fan d'ella una coenta -que, així i tot, a mi m'agrada.
Des de la meua finestra he vist el nuvi que espera,
la mare que duu les filles a l'escola, les minyones
dels senyors grossos del barri, el "Capellà de les Roques",
el femater, els notaris, el xiquet de la farmàcia,
l'aiguader, els gats i els gossos, el sabater del cantó
i deu o dotze-mil cares que no vull descriure encara.
Des de la meua finestra contemple els vells fumerals,
els fumerals que han quedat sense vida i sense fum,
vergonyosos i plorosos, plens d'enyor i teranyines.
Un dia haurem d'escriure un respons pels fumerals,
per tots aquells que han caigut, com bons soldats, en la lluita
i pels que encara perduren per dir-nos que Déu no mor.
Des de la meua finestra considere la muntanya
-que el meu poble té muntanya, ¿saben?, i també té mar-
i pense que la muntanya és una cosa ben bona
encara que des de lluny pot semblar una berruga
a tot aquell que no cerca tota la filosofia
que ens ofrena la muntanya. I vostés, senyors, m'entenen.
Des de la meua finestra puc seguir el vol temàtic
dels coloms d'ala pintada que solten els colombaires.
I vull creure que soc lliure com els ocells que dominen
l'espai de serena calma que els enlaira cap al cel.