El cèlebre castell de Figueres — o castell de Sant Ferran—fou obra d'un Borbó de Madrid, és a dir, de la branca més directa dels Borbons de França. S'anomenà amb aquest nom perquè el monarca regnant en el moment de ser projectat i començat a construir (1753) fou Ferran VI. L'estat d'esperit que el portà a construir fou el que hem assenyalat en el paràgraf anterior: és a dir, un esperit creat per la inanitat dels Tractats.
L'emplaçament de la fortalesa fou discutit. El cèlebre Vauban, que coneixia l'Empordà, havia sostingut que el millor lloc de concentració de tropes per defensar la frontera de l'Albera era l'anomenat Torre de la Mala Veïna, prop de Peralada; altres defensaren el turonet de l'Alfar, a sud-est de Figueres; el pas de les Moles, punt de convergència dels tres camins antics que condueixen als colls del Pertús, del Portell i de Banyuls, tingué també partidaris. La falta de materials i sobretot d'aigua descartaren els tres projectes, i el castell fou construït al nord de la població, sobre una ondulació a 140 metres sobre el nivell del mar, on havia existit el convent de Sant Roc. Des del punt de vista de la contemplació del paisatge comarcal, el lloc és admirable. Des de la carretera del castell i des del seu emplaçament mateix, es descobreix un paisatge d'una bellesa inoblidable.