El Codolar
Al murallam sorrut,
el temps que ha caigut,
quina molsa hi fa!
Com s'hi guarden arques
dels secrets que hi ha!
I al peu, quantes barques
per portar les arques,
quin ramell de barques
que té el Codolar!
—Vogueu, clòfies blanques!
Voregeu les anques
del morret de Tossa,
i escampeu les arques
per la platja rossa;
que la vella Tossa,
verda, blanca, bruna,
la de molles parques,
amb ullals de lluna,
vagi, tantes arques,
obrint una a una.—
I quan ja, demà,
sabrem de les arques
els secrets que hi ha,
que tornin les barques
—el ramell de barques—
cap al Codolar!