El comte Arnau recordat des de Cuba
Rebenta la tramuntana, i els pagesos diuen que es el comte l'Arnau que passa.
Comte l'Arnau
valga'ns Déu, val.
Amb udols de fera dels cimals s'esmuny, s'estinella per les cingleres i s'esbauda per la plana.
En sa sardana histèrica bota, brunz, eixorda; esmicola sembrats, arrenca arbres; estimba, arrasa, alçaprema. A son fueteig els golfos grinyolen, els portals gemeguen, els gossos lladren, i tremolen tinells, cingles i gorges.
La tramuntana brama.
Vertiginosa camina, roda; xiula i més enllà xiscla; gira i tot ho destria; eixona, despulla, trombolla, esglaia, mata, trinxa, i a son concert de notes tètriques sembla que l'infern es desborda, i diuen els pagesos que és el comte l'Arnau que bufa i passa.
Comte l'Amau
valga'ns Déu, val.