El Far
Jo conec un boixerar
—a la boix, boixera—,
jo conec un boixerar
ran de cingles, prop del Far.
Diu que el roc no ploraria
—a la boix, boixera—,
diu que el roc no ploraria,
i, qui ho diu, jo no el creuria.
Quelcom mulla el seu cor dur
—a la boix, boixera—,
quelcom mulla el seu cor dur,
que és tan vell, i encara pur.
D'ell s'enaspra el crit formós
—a la boix, boixera—,
d'ell s'enaspra el crit formós
del boix verd i procerós.
D'aquest boix que aquí ha crescut
—a la boix, boixera—,
d'aquest boix que aquí ha crescut
jo en faria un món menut.
Mai de tanta fusta ferma
—a la boix, boixera—,
mai de tanta fusta ferma,
la pregària fóra erma.
Verge blanca del Tallat
—a la boix, boixera—,
Verge blanca del Tallat,
quin rosari inigualat!
Per què, colomet del Far
—a la boix, boixera—,
per què, colomet del Far,
no sóc carn del boixerar?