V
EL MOT GALL M'ATENALLA PER SORPRESA I EM LLIGA AMB ÉSSERS IRREMISSIBLEMENT PERDUTS SENSACIÓ REPETIDA DE SOL TENAÇ I POLSEGUERA I AL FONS UN PAISATGE QUE ESTRANYAMENT EM COMMOU QUE HE RECORREGUT PROU VEGADES PER SABER-LO MEU LA FÀBRICA ABANDONADA EM FA OMBRA I EM FAIG CÀRREC DE LA TEVA LLUNYANIA TRANSITÒRIA MENTRE MIRO ELS TRISTOS ARBUSTOS I CAMINO DE NOU
A tu alma se iba
por caminos anchos.
Són amples els camins que, sota el sol,
van posant davant meu indrets feliços
on canta un gall rere una tanca amb heura
que mig amaga arbres empolsegats
de pols urbana, i la teulada amb molsa.
Són amples perquè hi càpiga l'enyor
d'allò que vaig tenir sense saber-ho.
Ample és el pont, i molt alt. Allà baix,
els horts minúsculs, les barraques fràgils,
l'espantaocells, la casa emblanquinada,
i els oreigs que em penetren tan endintre.
Són els camins oberts, els camins amples
vers l'ànima que encara no els sap tots.
Fem un descans vora la llar dels avis,
entre arbres nans i gespa discontínua.
Camins reals de l'ànima real,
camins de somni quan te'ls veig als ulls.