Em vaig enganxar al cul d'un camió de mercaderies que em va dur fins a un pàrquing gros, no em va costar trobar-hi lloc. L'edifici ja es veia de lluny, postís i exagerat, si l'haguessin construït a Las Vegas no hi hauria pas desentonat. Vuitanta habitacions i dues-centes dones en nòmina, segons havia llegit als informes. La casa de barrets més grossa d'Europa. Era massa d'hora, aquell tuguri disfressat de palau encara estava tancat, però li vaig exigir a la noia que hi havia de guàrdia que anés a buscar algú que donés la cara. Al cap de molta estona, un home que semblava que havia dormit vestit em va rebre en un despatx que pudia a l'alcohol i el tabac que hi havien consumit la vigília. Se l'entenia força malament perquè emprava un castellà defectuós, probablement après directament del que parlaven les prostitutes estrangeres. De bon principi ja va romancejar. Quan no li buscàvem les pessigolles els Mossos, ho feia la Policia Nacional, es queixava, tot plegat perquè oferia una mica d'esbarjo als camioners que feien nit als polígons i als turistes francesos que organitzaven sortides amb els amics. Per què no el deixàvem estar en pau? Quan vaig pronunciar el nom de Valentina Vasilova el caràcter se li va estovar: a partir d'aleshores va contestar educadament totes les preguntes que li vaig fer i es va afanyar a mostrar-me la documentació que li demanava, fins i tot em va oferir la clau de les habitacions per si les volia anar a mirar. L'havia de creure, va afegir, si algú matava una prostituta seva, el primer interessat a venjar-la seria ell. el somriure de li va congelar quan li vaig dir d'acord, ensenya'm totes les habitacions.
Dues dones rondaven el meu cotxe. La més gran s'hi havia estintolat. Em permets? No es va moure. O no m'entenia o em volia cabrejar. Busques companyia o busques problemes?, va dir en un català perfecte. Eren quarts d'una del migdia, i havia quedat amb en Nieto per dinar en un restaurant a la sortida de Figueres, no volia fer tard. Em permets? Si busques problemes, va posar la mà a la porta, els trobaràs. Vaig apartar-la amb una empenta, vaig seure al cotxe i vaig arrencar el motor. L'altra dona va fer un copet al vidre i el vaig abaixar dos dits. No totes som esclaves, va dir sense alçar la veueta de nena petita que tenia, algunes treballem perquè la nostra filla tingui un plat a taula. També parlava català. Tens fills, tu? No vaig contestar. Si tanquen el prostíbul, va continuar, haurem d'anar a treballar a la carretera i a la carretera te la jugues cada dia, ho entens? La primera dona s'hi va tornar a afegir: la búlgara no treballava pas aquí, treballava a la carretera, anava per lliure, va fer enfadar els albanesos i els albanesos tenen molta mala llet, ho entens? Vaig posar primera. L'amo del club no és pas albanès, va insistir la més jove, deixa'ns treballar tranquil·les, que no totes som esclaves.