Era un altre revolucionari com el vell Dalí i l'escriptor Alomar. Ara parlo de molts anys enrere, vull dir quan a la Rambla existí el Restaurant Roig, que fou magnífic. Llavors vaig conèixer algunes persones de Figueres, per exemple el senyor Puig Pujades, botiguer, federal i corpulent, i Jaume Miravitlles, fill de la senyora Sara Miravitlles, que tingué la millor botiga de Figueres; Ramon Canet, llibreter de la Rambla, gran bon home, de loquacitat complicada i espessa; el notari Dalí, que ja he descrit —més o menys. [...]
Quan el dijous compareixia a la llibreria el senyor Vayreda, l'erudit de Lledó, em deia: «Vostè ve a fer el mercat?» «No senyor!» Responia: «Jo tampoc, segui!» I es posava a parlar. Memòria perfecta, grans coneixements, observació constant. De vegades arribava el pintor Llavanera, sempre en bicicleta. Era ciclista. Anava a l'Escola d'Olot en bicicleta; assistia sempre a les curses de cintes i semblava sempre un jove de festa major. Sempre pedalejava, era bon caçador de tords, primari, gran pintor. Quan el senyor Vayreda el veia, quedava parat.
El restaurant Roig, de la Rambla, no era pas dolent. Els rogers a la brasa, vermells, clovellats, no tenien rival. Si no feia gaire calor ni plovia i s'entaulava l'aire de mestral, apareixia un cel enorme, molt alt, prodigiós, impressionant. Viure a Figueres sempre em semblà viure a la Utopia total.