Palma 10 Set 35
Estimat Salvador:
Vaig rebre la teva carta. Gràcies per tot el que m'hi dius.
No sóc llarg, avui. És ben probable que ben aviat vagi a Barcelona, per qüestions de l'Extraordinari — que burocràticament està embolicat— i del Rivadeneyra que per cap excusa no em vull deixar arrabassar. Així, doncs, a començaments de la setmana pròxima m'embarcaré. Cal preparar les coses amb temps. A més, vull acomiadar-me de Barcelona (Barcelona sou tu i uns pocs més) Per això m'hi estaré una dotzena o quinzena de dies ja que fins a 1 d'Octubre no tinc l'obligació (noi, les peles!) d'ésser a Madrid.
No sé quan acabaràs tu les vacances o, si el mot no t'agrada, la teva estada a Viladrau. Un dia o dos si que estic segur que baixaràs i me'ls concediràs. Hem de parlar de temes diversos i et faré fer dos o tres discursos de seny i aconsellament. Després — sempre egoista, ocupant-me de mi— parlarem del meu llibre (he escrit alguna cosa més) que ja està ben sencer i enllestit, amb títol i tot
FIRA ENCESA
que ja em diràs si t'agrada. Trio aquest nom perquè la varietat de coses que el llibre porta a dins el converteix en una fira autèntica, il·luminada de colorins com els barracots, a l'hivern, a les sis de la tarda. No continuo perquè aquesta explicació em surt més aviat pedacera.
Després parlarem (i llegirem i em corregiràs l'estil) del De Signis cicerònic. També d'això em donaràs lliçó.
Un sonet que he escrit fa poc:
Ronda amb fantasmes
Les filles del silenci remot i vigilant
em porten sempre a la perversa llunyania,
saben el meu espant, el meu instant d'espant,
d'isolament, malenconia i agonia.
Oh ciutat dels temors! Entre les avingudes
estèrils —arbres lívids de la tardor!— viuré
l'hora impura de les aspres angúnies mudes
amb la por de morir tot sol en el carrer.
Terror entre les sales buides, quan veig el llit
amb el mort, viu entre els llençols, i serenades
a la plaça, i renou de ganivets, enfora;
més terrible per tantes coses endevinades
durant la fuga, per les fosques, allà on plora
l'esquelet mossegat pels gossos de la nit.
Abans de presentar-lo (també l'he acabat) vull passar-lo per la teva censura i sé que tu ets amable per això i per més i remarco que això és molt. Diable!
També, si vols, parlarem del sonet en qüestió i sempre l'explicaré millor a manotades que amb una quartilla morta, blanca.
Després dedicarem un dia sencer a parlar de tu i un altre a parlar de l'Amàlia i un altre a retallar els que ja estan tan retallats que no sé per on començar a aficar estisora. Bé, noi, entesos, em penso.
Això sí: Escriu-me i confirma'm aquests extrems encara que no sigui més que amb dues lletres. Jo aniré probablement a la Resi i partiria dilluns o dimarts. T'estima, T.
Ah! Sembla que les oposicions al pot! Millor!