— He vist que som a la plaça de Catalunya, ho diu la placa, però deu ser un nom modern... Com en deien abans, d'això?
— La bassa, la bassa —dos o tres ho han dit alhora—, i encara en diem la bassa. Aleshores lligo caps:
— Escoltin, oi que en Picasso té un quadre que es diu precisament la bassa? Ràpidament, un home estira un braç:
— Sí senyor, el va pintar des d'allà. Ho ha dit segur, com si veiés com el pintava. Picasso va viure dues temporades a Horta de Sant Joan, una just abans d'acabar el segle, entre 1898 i 1899, i una altra el 1909, que coincideix, sembla, amb l'aparició del cubisme en la seva pintura. Quan m'acostava a Horta, aquest matí, des de la recta m'ha impressionat al lluny la visió del poble, que a contrallum em semblava que es cubitzava, com si s'adaptés al quadre. Des d'aquí, en canvi, res no em recorda la pintura de la bassa d'Horta.
— Una vegada va venir un americà i em va demanar que li expliqués des d'on havia pintat, en Picasso, aquell quadre que és la fàbrica.
— A vostè?
— Sí senyor. Vostè el coneix, el quadre de la fàbrica?
— Sí, el recordo una mica.
— Doncs miri, el va pintar des d'aquí dalt, veu? És clar que llavors això no hi era, ni tot era com ara, comprèn? Ni hi havia cap palmera, i en el quadre n'hi surten tres. I l'americà em va preguntar: "I les palmeres, on eren?" I jo que li dic que de palmeres no n'hi ha hagut mai, aquí, i l'americà es va quedar molt parat. —L'home em mira, es toca el cap amb una mà i riu—: Les palmeres se les va treure d'aquí.[...]
— O sigui que on ara som hi havia la bassa, la bassa que va pintar Picasso.
— Sí senyor, ja veu si ha canviat, això.
Penso que ja no és l'aigua la que es concentra aquí, però l'indret continua essent un lloc d'acumulació, un dipòsit permanent, ara s'hi embassen les hores de lenta conversa, els silencis dels qui ja ho tenen tot fet, els records que no acaben d'esvair-se.