Jaculatòries del centenari
Íntim homenatge a Pompeu Fabra, tot pensant que el mestre
no era precisament un líric. Li agradaven els versos mnemotècnics.
Audaç, vident, ànima dreta,
feina neta,
en un país que renaixia
tot fent via,
emprengué sol la gran comesa
mal compresa,
i a un desmanec, ja vell de segles,
donà regles;
i sempre ho féu amb un somriure
d'home lliure
que el lliure albir d'altri respecta,
circumspecte.
Sent enginyer d'enginy flexible,
molt sensible,
un pont bastí per la cultura:
llengua pura.
Perquè sabia de convèncer
pogué vèncer,
dictador amb seny i sense sabre,
mestre Fabra!